META VS. EUROPA: quan la política esdevé silenci

Por Coral Costa

Home encadenat entre Meta i la Unió Europea amb icones socials bloquejades

Aquesta setmana Meta ha començat a bloquejar anuncis que etiqueta com a “debat polític”. La mesura arriba després d’un llarg estira-i-arronsa amb la Unió Europea sobre la transparència en la publicitat.

Per evitar problemes legals, Meta ha optat pel tallafoc més senzill: prohibir qualsevol anunci que pugui interpretar-se com l’obertura d’un debat polític. Què hi guanyem? Doncs que les campanyes humanitàries, sanitàries, educatives o de sensibilització social també caiguin al mateix sac. Campanyes que denuncien el genocidi de Gaza, que recapten fons per emergències globals o que promouen la salut pública ara poden ser bloquejades per “polítiques”.

No m’estranya gens: la transparència mai no ha estat el punt fort de Meta. Però tampoc no sorprèn que, en el context polític actual, hi hagi una voluntat creixent de controlar el discurs a través dels canals digitals. El debat polític fa temps que incomoda segons quines ideologies. I quan això passa, el poder tendeix a regular, filtrar i simplificar allò que no pot controlar. Aquesta vegada, però, el silenci no afecta només els partits polítics, sinó les veus que treballen per donar veu a la resta. Fundacions, ONG i entitats que volen conscienciar o educar veuen com els seus anuncis es marquen com a “polítics” i es bloquegen automàticament.

A Persualia coneixem bé aquest terreny. Fa anys que, per circumstàncies diverses, hem hagut d’aprendre a comunicar missatges socials o polítics sense utilitzar el disclaimer de Meta. És frustrant i ens ha fet anar de cap més d’una vegada, però també ens ha obligat a trobar camins creatius per seguir fent arribar missatges que importen.

El repte, avui, és aprendre a comunicar d’una altra manera

  • Traslladar els missatges més reivindicatius fora de Meta, cap a canals propis o mitjans on la llibertat de to no estigui condicionada.
  • A Meta, centrar el relat en la part humana i empàtica perquè el missatge no es percebi com un debat polític.
  • Crear continguts que generin implicació personal —participació, reflexió, petites accions— sense caure en la polarització.
  • I, sobretot, continuar parlant de justícia, drets i causes socials, però amb intel·ligència estratègica i narrativa.

Malgrat les traves, sóc optimista: hi ha alternatives, hi ha nous camins, i la creativitat continua essent la millor eina per avançar.

Què en penseu vosaltres?
Creieu que aquesta nova política de Meta pot acabar condicionant els missatges socials que arriben a la gent?

#publicitatsocial #ONG #Meta #transparencia #comunicacioambproposit